MESTER D’AMOR
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar —sacrifici fervent—
com més roent més fidel la besada.
Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada —la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
VISCA L’AMOR
Visca l’amor.
Visca l’amor
que m’ha donat l’amiga
fresca i polida com un maig
content!
Visca l’amor
l’he cridat i venia
tota era blanca com un glop de llet.
Visca l’amor
que ella també es delia.
Visca l’amor:
la volia i l’he pres.
SI LA DESPULLAVA
Si la despullava
Oh, la meva amor!
Un botó que queia
ja em donava goig.
Ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:
al mig de la toia
clavellets vermells
QUIN TEBI PLER
Quin tebi pler l'estimar d'amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l'abraç
i més i tot, que l'abraç duu follia.
La seva cambra si em té enamorat!
on és l'espieta que l'amor ens priva?
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l'abraç
i més i tot, que l'abraç duu follia.
La seva cambra si em té enamorat!
on és l'espieta que l'amor ens priva?
MENTRE LA ROBA S’EIXAMORA
Mentre la roba s'eixamora i vola
i tot reposa dins la sesta al sol,
vina, manyaga, on s'escau la pomera—
menjarem pomes i ens direm l'amor.
L'amor que ens dèiem
l'amor que ens diriem.
Ai, que et quedava el senyal i tot.
i tot reposa dins la sesta al sol,
vina, manyaga, on s'escau la pomera—
menjarem pomes i ens direm l'amor.
L'amor que ens dèiem
l'amor que ens diriem.
Ai, que et quedava el senyal i tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada